Potser l'espeleologia sigui l'única activitat esportiva que utilitza en el seu nom el sufix grec logos (ciència). Etimològicament, l'espeleologia és l'estudi de les cavernes.Els primers humans que es van endinsar en el fosc món del subsòl no eren espeleòlegs, perquè no buscaven conèixer el medi en què entraven, sinó senzillament, refugi, empara i protecció. Entrar a una cova, per tant, no ens converteix en espeleòlegs. Ni tan sols quan al segle XVI Leonardo da Vinci va treure el cap a un parell de coves a Llombardia experimentant 'por i desig, por per la atenazante i fosca espelunca; desig per veure si allà dins hi hagués alguna miraculosa cosa'.Per això, si bé hi ha hagut interrelació entre humanitat i cavitats, no serà fins al segle XVII quan podem començar a trobar als que s'atreveixen a anar a les profunditats de la terra per conèixer més i millor. Serà un jesuïta, Athanasisus Kircher qui va escriure la primera obra espeleològica, Mundus subterraneus on encara se'ns parla de dracs i monstres en el primer intent de fer sobre aquest nou espai una anàlisi sistemàtica. En el següent segle, nous precursors com A. Vallisneri (fundador de la hidrologia subterrània), G. W. von Leibniz (filòsof alemany estudiós de la paleontologia i de les grutes volcàniques), G. Arduino (fundador de la estratografía moderna) i A. Volta seguir amb les seves investigacions i fruit de la utilització de mètodes de mesura i comparatives, va poder PS Pallas, sota el mecenatge de
Caterina II, explorar les recòndites regions de la Gran Rússia. Així mateix, l'italià Lindner va aconseguir en 1841, el curs subterrani del riu Timavo a més de 500 metres de profunditat.
El principi de l'Espeleologia moderna.
El segle XIX va seguir amb el desenvolupament dels estudis subterranis, però no serà fins a 1894 quan Edouard-Alfred Martel va publicar l'obra Les abismes (Els abismes).En aquest moment és quan es produeix el gran gir que donarà lloc a l'espeleologia moderna. Va ser Martel qui va encunyar el terme i descriure les tècniques primeres de progressió amb què va poder arribar a explorar 250 cavitats, alguna d'elles de més de 250 metres de profunditat. Penjat d'una corda de cànem i assegut sobre un tauler, amb un barret de feltre i una espelma a la mà, va ser el primer que va considerar l'exploració directa com un mitjà per conèixer les cavitats i estudiar-les amb rigor científic. Per això serà reconegut per tots com el pare de l'espeleologia moderna.A Espanya serà un altre capellà, Norbert Font i Sagué, qui a principis del segle XX, de la mà de Martel introdueix l'espeleologia. Gràcies a homes com Marian Faura i Rafael Amat, l'espeleologia s'anirà estenent per tot el territori peninsular. A la primera meitat del segle l'auge de l'espeleologia va anar en augment en tota Europa. En els anys cinquanta, un altre personatge important, Norbet Casteret prosseguir els treballs començats per Martel.Els materials utilitzats en les exploracions van anar millorant substancialment i en els anys setanta es va passar de les escales a les tècniques de sol corda. Aquest fet va marcar la gran revolució de l'espeleologia. El problema de les escales era de tipus pràctic: d'una banda, el voluminós del material a transportar exigia un gran nombre de portadors, de manera que aquests expedicions podien ser realitzades per alguns pocs potentats que es podien permetre aquest luxe, d'una altra, determinades maniobres dins de les verticals en les cavitats eren impossibles de realitzar pel estret dels passos. Utilitzar la tècnica de la sola corda possibilitar que un petit grup d'espeleòlegs poguessin emprendre exploracions inimaginables fins aquell moment. La punta de les exploracions subterrànies arribarà, en any 2006, fins als 2.158 m en l'Avenc Krubera-Voronya.
Naturals" Club Muntanyenc ". En 1897 va baixar l'avenc de Can
Sadumí, descendint a 75 metres. En la pujada, un embolic de cordes va
poder malbaratar la seva vida. La Espeleologia a EspanyaJa hem assenyalat que la Espeleologia començar a l'Espanya de la mà de Norbert Font i Sagué. Va
pertànyer al "Centre Excursionista de Catalunya" ia la "Societat de
Ciències En aquest mateix any va publicar el Catáleg Espeleológic de Catalunya amb 333 cavitats registrades.En 1906, altres apassionats per aquest món subterrani, M. Faura i Có de Triola, entre d'altres, van fundar el Club Muntanyenc que al poc temps s'especialitza en la pràctica espeleològica. En 1923, Rafael Amat i Carreras, també del Centre Excursionista de Catalunya, decideix crear la Societat de Mines i Aigües de Begues per tal de buscar el riu soterrat que travessa el massís Garraf. Rafael Amat serà considerat com el precursor de l'espeleologia esportiva a Catalunya.
La unió del Club Muntanyenc i el Centre Excursionista Barcelonès donarà com a resultat el Club Muntanyenc Barcelonès, que comptarà amb destacats espeleòlegs com N. Llopis i Lladó, J.F. Villalta i Francesc Español. En 1935 aquest club publicarà la segona edició de Sota Terra, amb un marcat caràcter d'investigació científica més que amb interès esportiu.
La Guerra Civil Espanyola va tallar el desenvolupament de l'espeleologia al nostre país si bé, conclosa la contesa, ràpidament va seguir desenvolupant-se. La profunditat es torna una obsessió no només a Espanya, sinó també a Europa, i en 1947 s'arriba fins a la cota -447 metres. El 1953 s'arriba fins als 726 m. i només tres anys després, es bat la marca perseguida per tots en l'avenc Berger (Alps francesos), aconseguint els 1.122 metres. Uns anys abans, el 1948, s'havia creat el
Centre d'Exploracions Subterrànies (GES), que va suposar l'autèntic enlairament de l'espeleologia a tota la península. El van seguir el Grup d'Espeleòlegs Granadins, el Centre Excursionista d'Alcoi, la Societat Aranzadi (Euzkadi) i el grup Edelweis (Burgos), entre d'altres.Les noves tècniques van arribar a Espanya de la mà del contacte dels grups espanyols amb altres d'altres països, fonamentalment de França. El 1954 es crea una comissió per coordinar els grups existents a tota la geografia de l'Estat. Així, després de la Comissió Tècnica d'Exploracions Subterrànies sorgeix la Comissió Nacional d'Exploracions Subterrànies.
Les noves tècniques d'exploració van suposar una disminució considerable en pes i volum, el que obria la possibilitat que moltes persones s'animessin a la realització de l'activitat espeleològica. Aquesta generalització de l'activitat va prendre certs tints esportius, pel que l'activitat subterrània es va enquadrar dins de la Federació Espanyola de Muntanya. Després d'un rosari de tràmits burocràtics, el 1983 es crea la Federació Espanyola d'Espeleologia, que s'enquadra també com una activitat esportiva més. Poc temps després, de la mà de l'Estat de les Autonomies, apareixeran les diferents Federacions Territorials de Espeleologia a les diferents comunitats autònomes fins a un total de 12 en l'actualitat.
Espanya se situa com un dels llocs del món amb major nombre de cavitats amb profunditat superior als 1.000 m. En l'actualitat s'han trobat 16 cavitats que superen aquesta cota, estant la major profunditat situada a 1.589 m. i 88 avencs que oscil · len entre els 500 i 900 m. Així mateix, més de quinze cavitats presenten un desenvolupament més gran de 20.000 m. de desenvolupament. El nostre país, per tant, es descobreix com un veritable paradís per als espeleòlegs.
Bibliografía:
Lorenzo Grassi, Espeleología, Grijalvo Mondadori, Barcelona, 2000; Cristian Biosca, Espeleología, Edimat Libros, Arganda del Rey, 1999; Catálogo de Cavidades de la Federación Española de Espeleología.
