FOTOS XAVIER
Una bonica cova, amb precioses pintures, acompanyades d'una magnifica i apassionada explicació per part dels guies / cuidadors de les mateixes, molt i molt recomanable la Seva visita.
LA LOCALITZACIÓ
Es troba al terme municipal de Ramales de la Victòria (Cantàbria), en una zona de calcàries urgonianas del Cretaci Inferior.
Se situa en el tram baix de la vall de riu Asón, en la marge dreta de la vall formada pel riu Calera, al vessant NE de la muntanya Pando o Haza i als afores del nucli de població de Ramales de la Victòria.
Es troba a uns 320 m.s.n.m. L'entorn paisatgístic de la cavitat es caracteritza per relleus escarpats, muntanyes altes i zones de vall encaixonades i profundes.
LA CAVITAT
La cova de Covalanas o de les Eines s'estructura en dues galeries que comparteixen una entrada a manera de petit portalada des del qual es visualitzen les valls dels rius Calera i Gándara i part de la Serra de Hornijo, amb el Pic Sant Vicent com a accident muntanyós més destacat.
Després de la zona d'entrada, orientada al SW, la cavitat es bifurca donant accés a mà esquerra a la Galeria de la Música ia la dreta a la Galeria de les Pintures.
La Galeria de les Pintures, en la qual es concentra la quasi pràctica totalitat del dispositiu iconogràfic, presenta un recorregut principalment rectilini i monòton d'uns 110 m, destacant la part final pel seu caràcter laberíntic i estret amb gateres i tubs.
La Galeria de la Música presenta un desenvolupament d'uns 85 m. És un sector, especialment la part final i en menor mesura la inicial, amb bastants formacions de espeleotemes repartits per sòls, parets i sostre.
LA TOPOGRAFIA
TEXT EXTRET DE LA WEB
Previ a la descripció del component temàtic del Paleolític superior (36.000-9.000 aC), cal indicar que entre els 25 i 55 m de la Galeria de les Pintures (i en alguns sectors de la Galeria de la Música) ha nombroses marques negres que alguns autors les van interpretar com a manifestacions d'art esquemàtic-abstracte corresponents al cicle final de la Prehistòria post-paleolítica (2000-0 aC). El treball d'I Díaz va concloure que aquest tipus de marques poden tenir una explicació molt variada (de revifada de teies, marques de pas, frecs involuntaris de les fonts d'il · luminació, etc.) I una cronologia dilatada (corresponent amb els diversos moments de freqüentació de la cavitat). En Covalanas es van prendre dues mostres de carbó i es van analitzar per AMS carboni 14. Els resultats, 640 ± 40 BP i 880 ± 40 anys abans del present, corresponen a la Baixa Edat Mitjana, moment en què la cova va poder haver-se utilitzat com a refugi.
També es documenten entre els 25 i 55 m inicials de la Galeria de les Pintures concentracions de color violaci que en alguns casos descriuen formes de punts i una possible línia marcadament sinuosa.
El dispositiu iconogràfic paleolític de Covalanas es compon de 51 elements gràfics repartits en 101 concentracions de matèria colorant, 18 cérvoles, 2 èquids (un d'ells probable), 1 cérvol, 1 uro, 1 figura indeterminada que pot ser descrita com híbrida, 4 formes rectangulars, 1 trapezoïdal, 1 triangular, 1 romboïdal, 4 línies aïllades, 16 conjunts de petites línies associades, 19 punts aïllats i 18 petits conjunts de petits punts.
A la Galeria de la Música, ia uns 24 m de l'entrada, es va dibuixar una línia sinuosa vermella. És l'única representació d'aquest sector.
Ja en la Galeria de les Pintures, a la paret esquerra ia uns 45 m respectivament de l'entrada, apareix una sèrie de dos petits punts vermells i un conjunt de 7 petits punts vermells respectivament.
A partir dels 60 m la galeria s'estreny i se succeeixen la major part de les representacions. Iniciant per la paret dreta s'observa un panell, delimitat per una marcada concavitat del suport, que conté dos cérvoles. La primera i més gran està representada en format complet i destaca d'ella la configuració de les extremitats anteriors aprofitant el relleu sortint que disposa el suport. L'altra cérvola és de menor grandària i només representada pel cap i la línia cèrvico-dorsal.
Uns pocs metres més endavant segueixen apareixent dibuixos vermells. El primer d'ells és una cérvola vermella amb el cap volta cap enrere, amb la regió del cap, el coll, part de la regió anterior i la zona inguinal farcits de color vermell aplicat a manera de punts, amb una banda central al tronc i amb un apèndix a la zona central del llom que ha estat tradicionalment interpretat com un element de caça.
Aquest animal s'associa estretament a les tres cérvoles següents. La primera cérvola dirigeix el seu cap cap al mateix punt que l'anterior en una posició de coll estirat, el mateix que la figura, traçada ara sense la part inferior del cos. Per contra en l'última cérvola la posició del cap és contrària a les tres anteriors i està parcialment executada. Aquestes últimes quatre figures estan emmarcades per unes fissures del suport que defineixen una superfície triangular, donant la sensació que l'autor o autors van concebre la seva implantació depenent del suport, a manera d'enquadrament o "marc".
A escassa distància de l'última cérvola descrita hi ha una composició d'una cérvola i un cérvol vermells. El tipus d'associació, l'orientació i l'anivellament (seguint el pla que marca una de les línies de fractura que delimita triangularment a les quatre cérvoles anteriors) vinculen estretament les dues figures.
Aproximadament 1 m cap a l'interior es va dibuixar, a la mateixa alçada que les dues anteriors, una cérvola incompleta. Sota ella es troba l'única figura de cavall a la qual li falten les extremitats anteriors. Destaca pel detall anatòmic que se li va prestar a la regió de la cara (ull, marge orbitari, boca, barballera i pòmul), a la crinera ia les extremitats posteriors (amb cascos i cernejas), i per l'expressió de moviment que transmet (la cua, les extremitats, la crinera i el cap inciten a pensar que l'animal es troba galopant).
Sota la cua es va pintar una petita forma rectangular i irregular, mentre que en relació amb el cap es van traçar 4 cérvoles incompletes. A una d'elles s'associa una línia rectilínia que pogués internar com a element de caça.
Completa la paret dreta una forma rectangular amb l'interior farcit de color i diverses concentracions de color i molt petits punts i línies.
Davant de les cérvoles descrites a l'inici, però a la paret esquerra, hi ha noves figures. Sobre la primera s'ha discutit la seva assignació taxonòmica. Uns autors l'han descrit com cérvol, mentre que altres s'han decantat per la seva consideració com ren o uro. Considerant les proporcions de la cara, de la zona del pit i la forma de les banyes ha de definir com uro, corresponent la línia de la cua i la natja a arestes del suport; a això cal indicar que el traçat de la línia cèrvico-dorsal s'adequa, de nou, a una aresta del suport, incidint en una sensació de volum. Aquests aprofitaments de les formes naturals de la roca introdueixen sentit escultòric a la representació. A més, destaca la línia dels masseters, un especejament en el tronc que diferencia la regió del tronc i del coll, i una doble línia de ventre, elements que transmeten la massivitat i corporeïtat de l'animal. A aquest uro s'associen una sèrie de quatre punts sota el ventre i un punt a la regió de la boca.
A l'esquerra del uro es van dibuixar, una sobre l'altra, dues cérvoles completes. Per sota de les dues es va traçar una figura que presenta caràcters que poden vincular-se a una cérvola, a un bòvid o fins i tot a una representació humana. És difícil decantar-se per una o altra hipòtesi, però la seva lectura apunta a considerar una composició híbrida d'animal i humà. En relació amb aquestes últimes figures hi ha set concentracions de color i dos petits punts.
A uns 70 m de l'entrada ia l'esquerra de la galeria principal hi ha un diverticle que presenta una lleixa elevada uns 110 cm. del sòl des de la qual es van dibuixar algunes figures. A la paret dreta d'aquest espai lateral es van dibuixar 02:00 cérvoles afrontades; ambdues presenten un especejament a la zona escapular. Per darrere d'aquesta cérvola es van dibuixar dues estructures rectangulars amb l'interior farcit de color i una sèrie de dos petits traços rodolins. En aquesta mateixa paret s'han identificat concentracions de color, un traç i una associació de quatre petits punts, tot això en vermell.
Davant de les cérvoles anteriors, però a la paret esquerra, es va dibuixar una cérvola sense extremitats posteriors, amb banda d'especejament escapular i una línia d'especejament entre la regió del cap i el tronc. En aquesta mateixa paret, però cap a dins del diverticle (en direcció cap a l'entrada), es va dibuixar en vermell una estructura geomètrica amb traç longitudinal intern que divideix el motiu en dues, una forma triangular tipus vulva, una probable cap de cérvola, dues línies rectilínies paral · leles i diverses concentracions de matèria colorant i punts molt petits. Finalment en la part final del diverticle, que connecta amb el uro i amb la figura descrita com híbrida, s'han documentat 3 concentracions i un punt.
A uns 85 m de l'entrada, a mà dreta del que constituiria l'inici de la part final de la galeria i en un petit entrant de la paret situat arran de terra, s'han observat tres concentracions de matèria colorant, una petita línia i un petit punt.
A la mateixa altura del recorregut, però en una petita sala oval situada a mà esquerra de l'eix principal, es va dibuixar un parcial representació zoomorfa que pogués correspondre al perfil d'una èquid.
A partir d'aquest punt els espais es van estrenyent i progressivament, pel ramal dret de l'eix de la galeria i en una i altra paret, es documenten diverses concentracions de color, un punt i una petita forma lineal.
Ja a la part final de la cavitat, i traspassada una petita angostura, hi ha un espai que en la part esquerra és un tub. A la paret dreta es documenta una petita forma romboïdal i diverses concentracions de color, petits punts i una petita forma lineal. A la paret esquerra hi ha concentracions de color, petits traços lineals i, ja pròpiament en l'espai interior-volta i parets-de l'estret tub, concentracions de color i petits punts. La morfologia del suport i la presència de petits punts porten a interpretar el conjunt com a forma de vulva.
Degut a la prohibició de fer fotografies a la cavitat il · lustro l'article amb fotografies de les pintures extretes del web de Cultura Cantàbria, a on podem trobar mes informació així com concretar i fer la reserva per realitzar la nostre visita.
