dissabte, 8 d’octubre de 2016

CUEVA DE LA CARRERA

En aquesta ocasió tot i els diversos tràmits realitzats, contacte amb l'Espeleo-club Cantabro i posteriorment amb els responsables de karstExplo i finalment amb Spéléo-Club de Dijon  per tal d'accedir a la topo de la cavitat, els esforços han sigut infructuosos, doncs ens han comunicat que están treballant en l'Exploració de la Cavitat i de moment no faran pública la topo de la cavitat.

Tant mateix es un dels majors èxits   obtinguts recentment per els Francesos a la zona d'Arredondo, de moment i per la escasa informació que he pogut obtenir el seu desenvolupament està en  5400m de recorregut i uns -146 de profunditat.

Posats en contacte amb l'Espeleo-Club Cantabro aquests ens asseguren que la cavitat esta abalisada en els seus primers dos nivells el que ens anima a fer una visita al Manel i a mi.

 

PER BAIXAR EL TRACK FES CLICK A LA FOTO.

https://sites.google.com/site/espeleodivebcn/cueva-la-carrera.gpx

 

Petita descripció en Pdf que ens va cedir un company i de la que no tenim clar l'origen però que es correcte...

La petita boca s'obre al costat esquerre d'una gran llastra de pedra i per ella surt una forta i freda corrent d'aire, avui ho agraïm doncs em afrontat la pujada un pel tard i  desprès ens enterem que avui la propera població de Ramales ha sigut rècord per alta temperatura a tota la península...

Ja ho hem intuit durant la pujada doncs aquesta es a ple sol amb molt poquets racons d'ombres i sostinguda o així ens ho semblat a nosaltres...

 

 

Clar que la continua presència de voltors no ajudava gaire...


 

Tot i així las fabuloses vistes de les que gaudim durant l'aproximació compensen












Arribats a la boca aprofitem el petit replà que ha quedat per el sediment de la desobstrucció de la mateixa per tal de canviar-nos i cap dins que i falta gent...

Faig uns cinc intents intentant col·locar-me per passar que son infructuosos tot i així en Manel decideix entrar un tros només tenim una petita i curta filmació de la gatera de la boca,  doncs tot i que en un segon intent,  uns dies més tard , aquest cop en solitari i sense material evidentment sense càmera per tal de facilitar el pas del punt "estret"  vaig poder endinsar-me uns 150m  fins a una petita sala a on entre uns blocs s'obre un petit pou d'uns -20m.