dilluns, 22 de maig de 2017

CUEVA FRESCA


FRESCA

Una de les travesses mes famoses i maques en la zona es la Tibia-Fresca i per  facilitar-la hi ha instal·lades a corda fixa a molts passamans.

Nosaltres volem fer la Cova Fresca fins a la Sala Rabelais i el fet que estigui preparada, es un luxe.

Des de Las Casitas del Asón, creuem el riu i seguim un camí amb senyals de PR-514 i quan passem el tercer corral, deixem el PR i pugem per el marge del camp fins al cap de munt de tot.
Ens trobem una fita que ens indica que hem de creuar la riera i seguim pujant.
Novament creuarem la mateixa riera, i no deixarem el corriol fins a trobar la boca de la Cova.
En total hem estat uns 30 minuts.











Passem els laminadors de la entrada i ascendim per una cordeta per superar un primer ressalt de 3 mts. Ven aviat ens trobem el primer tram complicat. Un desfonde que trobem instal·lat amb un passamà. La primera galeria es de modestes dimensions i no te pèrdua.
Poc després anem a parar a un creuament de camins però nosaltres hem de seguir el mes marcat.




El següent entrebanc es el  Bloque 64 i que es un pas mes estret i amb forats i diferents mides que el salvem amb un parell de trams de passamans.

La galeria es ara mes estreta i cada cop mes enfangada ja que enseguida trobem la “Fuente de los macarrones”, una bona aportació d’aigua que cau de la cascada i que omple els gourgs del terra.






Aquí trobem a ma dreta una rampa, però que no hem de pujar, ja que continuarem per la galeria mes marcada fins al Trascastin, un passamà que ens ajuda a salvar un pou de 20 mts, i i que tot i que originàriament  havia també una corda per posar els peus, actualment ja no hi es i hem de fer un pas bastant atlètic.



Recuperats del l’esforç, en pocs metres trobem “La vira de la araña”. Aqui hem de superar un pou de 10 mts. però prou ample com perquè el passamà sigui bastant llarg.
 En aquest cas hem d’ascendir a un nivell superior per una corda amb una reinstal·lació fins a trobar un passamà bastant llarg i baixar per l’altra banda fen un curt ràpel









En aquest moment entrem a la 5ª Avenida i ens queda un últim passamà mes fàcil i una ultima pujada fins arribar a una galeria superior on trobem una grandiosa estalagmita a ma dreta.



La progressió segueix cap a l’esquerra i poc desprès arribem a la grandíssima sala Rabelais.
 Es arrodonida  i d’uns 100 mts. de diàmetre. Definitivament impressionant.




Es una cova imprescindible, una mica exigent en alguns passos, però que gràcies a que està equipada, la hem pogut gaudir plenament.

 

Text: Montse Roca
Fotos: Juli Serrano