divendres, 13 de març del 2020
dissabte, 21 d’octubre del 2017
AVENC DEL DAVI
divendres, 20 d’octubre del 2017
dijous, 19 d’octubre del 2017
CUEVA DEL ESCALÓN
PARTICIPEN: ENRIQUE, JOAQUIMA, JULI, MONTSE R.
Últim dia de les vacances, i com a comiat, anem a fer la que podria ser considerada la “fàcil” de les coves dels voltants de Ramales, tot i això es prou sorprenent.
Està una mica mes endavant que Coventosa, agafem el mateix camí i una mica mes endavant, veiem un corriol a ma esquerra amb una lleugera pujada que hem de resseguir.
La boca es gran i de material sols cal portar una corda de 10 mts.
Te una única galeria, i es molt ample i alta. Durant els primers metres hi entra tota la claror de l’exterior, i aviat arribem a una formació que fa com una “paret” i que passarem per un lateral.
Poc mes endavant, trobem una formació molt curiosa anomenada “el caniche” i seguint còmodament fins arribar a una colada que hem de pujar.
Te una única galeria, i es molt ample i alta. Durant els primers metres hi entra tota la claror de l’exterior, i aviat arribem a una formació que fa com una “paret” i que passarem per un lateral.
Poc mes endavant, trobem una formació molt curiosa anomenada “el caniche” i seguint còmodament fins arribar a una colada que hem de pujar.
Aquí, grans formacions apareixen per a tot arreu principalment colades a banda i banda de les parets, que donen la impressió de ser grans capes de vellut.
Poc mes endavant hem de salvar un ressalt a ma dreta per el que ens ajudem de la corda de 10 mts. i que instal·lem a una estalagmita prou gran per assegurar-nos i així poder pujar i després baixa amb mes seguretat.
Un cop a dalt seguim fins a trobar una gran baixada, tot i que sembla complicada, podem baixar amb totes les precaucions ja que es menys perillós del que ens sembla en un primer moment.
Al final trobarem el llac que en aquesta ocasió està força ple, com per a desistit de mullar-nos potser fins mes amunt dels malucs, tot i sabent que a l’altre banda, i després d’un pas estret, es troba una saleta molt concrecionada.
En aquesta ocasió ens quedem als peus del llac i calculem haber fet uns 500 mts. de galeria tornem enrere per desfem el camí d’aquesta cova, que tot i ser tant accessible, es força admirable.
Text: Montse Roca
Fotos: Juli Serrano
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)