CUEVA DEL TRILLO
PARTICIPEN: ENRIQUE, JOAQUIMA, JULI, MONTSE R.
Com tants estius,
tornem a passar les vacances a Cantabria i ara os presentem les activitats que
hem tingut la sort de gaudir.
Des del poble de
La Gàndara agafem el desviament fins a Astrana. Aconsellem anar amb 4x4 tot i
que depèn de l’estat de la pista podrem pujar mes o menys.
Per la pista del Mazo Grande i Mazo Chico podríem arribar
fins a Hoyo Salzoso, però les últimes pluges han enfangat el camí i nosaltres
hem aparcat abans dels Mazos.
Aquest paratge es
meravellós. Vaques, ovelles i cavalls pasturant i cabanes repartides per prats
d’un verd intens. El camí puja i baixa fins que trobem una forta baixada, i que
als pocs metres agafem un desviament que s’endevina a mà dreta i anem guanyant
alçada poc a poc fins a donar la volta a la muntanya.
Aquest sistema
de “Cuevas del Trillo” te diversos
accessos. Nosaltres fem la entrada per Costal Veriz, i anirem fins a l’altre
boca que es Cueva del Cofiar, però amb una aproximació molt mes complicada.
La entrada es la
típica forma de Cova, rodoneta i amb una grandíssima sala on al terra es pot
veure que es habitualment habitada per cavalls, cabres, ovelles.... hi ha tant
d’adob que fins i tot hi ha “vivers” de bolets. Com que el temps es inestable i
cada dia està plovent en un moment o altre, la cova regalima aigua per a tot
arreu, cosa que la fa mes “viva”.
Al final de la
sala hi ha una pujada entre blocs i anem a parar a una galeria força gran. A
banda dreta es veu una mica de claror d’una altra entrada, però taponada per
blocs i nosaltres continuem a ma esquerra, i el recorregut total es de uns 700 mts.
aproximadament.
Al llarg de tota
la cova gairebé no hi ha estalagmites ni estalactites, però si moltes colades, gourgs
i saltants d’aigua. El recorregut es fàcil i còmode.
A uns 100 mts. de
la sortida per Cofiar trobem a ma dreta un pou ampli amb un parell d’spits
rovellats i a la topografia que tenim no hi consta i com que els voltants una
mica relliscosa, no ens podem apropar per fer-nos una idea de la fondària.
El que si que
consta i que es troba quasi a la mateixa boca de Cofiar, es la boca del pou de
-176 mts., bastant estret, amb una plataforma als -16 metres i un altre als
-111 metres, però pràcticament vertical.
Veient com està de podrida la instal·lació de capçalera, creiem que actualment
no el baixa ningú.
La sortida per
Cofiar es una pendent molt pronunciada al mig de una canal i bosc, sense cap
tipus d’orientació, per tant, tornem a fer la cova en sentit contrari i tornem
a gaudir del paisatge de retorn al cotxe, ara ja, amb el solet del migdia.
Costal Veriz: UTM
30T X
455215 Y 4788217
SNM 0989
Cofiar: UTM 30T X 455760
Y 4788122 SNM 1020
Text: Montse
Roca
Fotos: Juli
Serrano
