dijous, 19 d’octubre del 2017

CUEVA DEL ESCALÓN


PARTICIPEN: ENRIQUE, JOAQUIMA, JULI, MONTSE R.



Últim dia de les vacances, i com a comiat, anem a fer la que podria ser considerada la “fàcil” de les coves dels voltants de Ramales, tot i això es prou sorprenent.


Està una mica mes endavant que Coventosa, agafem el mateix camí i una mica mes endavant, veiem un corriol a ma esquerra amb una lleugera pujada que hem de resseguir.

La boca es gran i de material sols cal portar una corda de 10 mts.

 

 

Te una única galeria, i es molt ample i alta. Durant els primers metres hi entra tota la claror de l’exterior, i aviat arribem a una formació que fa com una “paret” i que passarem per un lateral.

Poc mes endavant, trobem una formació molt curiosa anomenada “el caniche” i seguint còmodament fins arribar a una colada que hem de pujar.

Te una única galeria, i es molt ample i alta. Durant els primers metres hi entra tota la claror de l’exterior, i aviat arribem a una formació que fa com una “paret” i que passarem per un lateral.

Poc mes endavant, trobem una formació molt curiosa anomenada “el caniche” i seguint còmodament fins arribar a una colada que hem de pujar.



 

 













Aquí, grans formacions apareixen per a tot arreu principalment colades a banda i banda de les parets, que donen la impressió de ser grans capes de vellut.

Poc mes endavant hem de salvar un ressalt a ma dreta per el que ens ajudem de la corda de 10 mts. i que instal·lem a una estalagmita prou gran per assegurar-nos i així poder pujar i després baixa amb mes seguretat.

Un cop a dalt seguim fins a trobar una gran baixada, tot i que sembla complicada, podem baixar amb totes les precaucions ja que es menys perillós del que ens sembla en un primer moment.

Abans de baixar en fixarem en una estalagmita a la banda esquerra  que es immaculadament blanca.

 





































 

Al final trobarem el llac que en aquesta ocasió està força ple, com per a desistit de mullar-nos potser fins mes amunt dels malucs, tot i sabent que a l’altre banda, i després d’un pas estret, es troba una saleta molt concrecionada.

En aquesta ocasió ens quedem als peus del llac i calculem haber fet uns 500 mts. de galeria tornem enrere per desfem el camí d’aquesta cova, que tot i ser tant accessible, es força admirable.



Text: Montse Roca

Fotos: Juli Serrano