PARTICIPEN: ENRIQUE, JOAQUIMA, JULI, MONTSE R.
Últim dia de
les vacances, i com a comiat, anem a fer la que podria ser considerada la
“fàcil” de les coves dels voltants de Ramales, tot i això es prou sorprenent.
Està una mica
mes endavant que Coventosa, agafem el mateix camí i una mica mes endavant, veiem
un corriol a ma esquerra amb una lleugera pujada que hem de resseguir.
La boca es gran
i de material sols cal portar una corda de 10 mts.
Te una única
galeria, i es molt ample i alta. Durant els primers metres hi entra tota la
claror de l’exterior, i aviat arribem a una formació que fa com una “paret” i
que passarem per un lateral.
Poc mes
endavant, trobem una formació molt curiosa anomenada “el caniche” i seguint
còmodament fins arribar a una colada que hem de pujar.
Te una única
galeria, i es molt ample i alta. Durant els primers metres hi entra tota la
claror de l’exterior, i aviat arribem a una formació que fa com una “paret” i
que passarem per un lateral.
Poc mes
endavant, trobem una formació molt curiosa anomenada “el caniche” i seguint
còmodament fins arribar a una colada que hem de pujar.
Aquí, grans
formacions apareixen per a tot arreu principalment colades a banda i banda de
les parets, que donen la impressió de ser grans capes de vellut.
Poc mes
endavant hem de salvar un ressalt a ma dreta per el que ens ajudem de la corda
de 10 mts. i que instal·lem a una estalagmita prou gran per assegurar-nos i
així poder pujar i després baixa amb mes seguretat.
Un cop a dalt
seguim fins a trobar una gran baixada, tot i que sembla complicada, podem
baixar amb totes les precaucions ja que es menys perillós del que ens sembla en
un primer moment.
Abans de
baixar en fixarem en una estalagmita a la banda esquerra que es immaculadament blanca.
Al final trobarem
el llac que en aquesta ocasió està força ple, com per a desistit de mullar-nos potser
fins mes amunt dels malucs, tot i sabent que a l’altre banda, i després d’un pas
estret, es troba una saleta molt concrecionada.
En aquesta
ocasió ens quedem als peus del llac i calculem haber fet uns 500 mts. de
galeria tornem enrere per desfem el camí d’aquesta cova, que tot i ser tant
accessible, es força admirable.
Text: Montse
Roca
Fotos: Juli
Serrano
